Projecte " Pedrera Petita " (Viver de Can Baró).

Benvolguts

Els comentaris i aportacions al projecte no poden començar sense abans fer esment de l'enèrgica intervenció d'un dels tècnics (crec que era el sr. Casamor) que convidava als ciutadans a discutir sobre si “calia o no una tirolina en aquest parc”.

Abans de discutir sobre “tirolines” cal plantejar-se de forma seriosa si un equipament d'aquestes característiques és el que més convé a la ciutat i a les necessitats del barri tenint molt present les característiques del lloc (el seu “Genius loci”).

L'explotació de les pedreres va generar uns espais-plataforma a on, els que hem nascut al barri: hem jugat, hem lluitat, hem celebrat St. Joan,... Algun d'ells d’una gran qualitat paisatgística com el que hi ha al final del c/Pasteur i d’altres com el que hi ha al final del c/Francesc Alegre (que és el que ens ocupa) d’un caire més sinistre en tractar-se d'un espai enclotat, oprimit espacialment per la presència del tall de la muntanya i els descomunals blocs de Francesc Alegre.

Aquesta pedrera configura un dels límits amb el Parc forestal dels Tres Turons que és un dels pulmons verds de la ciutat i que té com a punt culminant l'ascensió als Antiaeris.

Aquesta pedrera és realment una porta d'accés al parc i s'ha de tractar com a tal (encara que hi hagi l'equipament de Parcs i Jardins), generant espais d'accés, de maniobra i d'aparcament.

Crec sincerament que és un gran error:

1-Plantejar un espai públic a on no hi ha públic (i més quan al costat ja s'està invertint en un equipament lúdic-esportiu)

2-Plantejar un espai públic, amb una càrrega de disseny important (i per tant de cost), en un lloc solitari i amb problemes de vandalisme que obliga a tancar-lo a les nits.

Quina seria una intervenció-inversió lògica i coherent?

No s'ha de perdre de vista el gran problema d'accessibilitat al parc, degut a la manca de transport públic i d'aparcament per poder arribar-hi amb vehicle. Una dada significativa: cada vegada més turistes arriben exhausts als antiaeris en pujar pel caminet brut i desdibuixat que pel costat del Dipòsit, comunica els carrers de Pasteur i Mühlberg.

Tampoc s’ha de perdre de vista que els caminets-drecera del parc, que comuniquen de manera molt efectiva els camins principals, estat en un estat lamentable amb esvorancs, trams amb graons tots diferents,....

 En un moment com l'actual cal aconseguir el màxim amb un mínim d'inversió.

Si ha d'anar l'edifici de Parcs i Jardins, és més lògic i menys costós adossar-lo al talús del camí d'accés, en la mateixa posició que tenen les actuals casetes, aprofitant la seva coberta per dotar de més secció i de noves qualitats a aquest camí. La posició proposada contra el tall de la muntanya genera una extranya relació amb ella, obligant a un sobrecost tant constructiu com de disseny (contenció de terres, camuflatge de l'edifici, ús ambigu de la seva coberta i complexa integració escultòrica amb el camí superior,..).

La resta de l'espai podria ser perfectament zona d'aparcament i maniobra compartida amb la dels vehicles de Parcs i Jardins i sempre tenint com a fons la muntanya "en estat pur". Però una zona d'aparcament que funcioni amb i sense cotxes, compatibilitzant l'arbrat (un sol tipus d'arbre i no un repertori d'arbres) amb les places d'aparcament (hi ha bons exemples com els aparcaments d'accés a l'Alhambra).

Conclusió:

Proposar una inversió d'aquestes característiques en un barri amb grans problemes d'accessibilitat i mobilitat provocats per la topografia, per la manca de transport públic, per la problemàtica de l'aparcament, per l’existència encara de pals de fusta al mig de les voreres; crec sincerament que és més per interessos  electoralistes per part de l'Ajuntament i de currículum per part dels professionals.

Si no atenem a les necessitats reals difícilment aconseguirem la ciutat que ens convé.

Per finalitzar m’agradaria fer esment de la sentència que crec molt apropiada  de l'arquitecte holandès Rem Koolhaas: “Barcelona practica un urbanisme de bones intencions”.


Atentament

Alex Moya Herrera

Comentaris