EL PERIÓDICO / 31/8/2009 Edición Impresa REIVINDICACIÓ AL GUINARDÓ
Can Baró vol més escales mecàniques als carrers
1. • Veïns del passatge del Dipòsit exigeixen ajudes a causa dels 248 esglaons existents
2. • Les escales s’estan instal·lant en altres vies adjacents del barri
HELENA LÓPEZ
BARCELONA
Baixar, encara, però pujar és horrible. Hi ha moltíssimes escales i, si vas carregada, ni t’ho explico. Fer-ho d’una tirada és gairebé impossible», es queixa la Isabel, veïna del passatge del Dipòsit, al costerut barri de Can Baró. Exactament són 248 altius esglaons. Què l’hi preguntin a Íñigo Etxarri, veí que viu davant de la Isabel i que és propietari de la caseta del número sis d’aquest passatge.
Amb quaranta i pocs anys, Íñigo pateix una lesió medul·lar que l’obliga a desplaçar-se usant crosses, i fins i tot cadira de rodes. «Puc caminar una mica amb les crosses, però a les dues illes de cases ja no puc més i he d’usar la cadira», explica. «Però el problema de les escales no és només meu»– remarca Íñigo– «en aquest carrer hi viu molta gent gran a qui li costa moltíssim esforç pujar per aquí. No entenem per què en altres llocs instal·len escales mecàniques i aquí no».
Per això, i coincidint amb les obres de remodelació de tan enfilada zona i la instal·lació de l’anhelada escala automàtica a pocs metres del seu carrer, un grup de veïns del passatge del Dipòsit han començat una campanya de recollida de firmes per demanar al districte que els instal·li una escala mecànica. A aquest objectiu també s’hi ha sumat l’associació de veïns del barri, un lloc amb unes vistes envejables de la ciutat, però amb uns problemes de mobilitat crònics.
SENSE ALTERNATIVA / «El problema és que no tenim alternativa. Hem de pujar les escales sí o sí», prossegueix la Isabel. L’Íñigo recorda que fa 12 anys, quan va arribar al barri, la situació era bastant pitjor. «Fins al 1998, al costat dret del passatge ni tan sols hi havia escales. Era un barranc. Quan les van construir els veïns ja ens vam moure perquè les fessin directament automàtiques, però no va poder ser i ens vam haver de conformar amb les d’obra», rememora l’Íñigo. Ha passat més d’una dècada i la situació segueix igual. Amb un agreujant: els veïns han vist com construïen escales mecàniques en molts altres punts de la ciutat, alguns no gaire llunyans, mentre que ells continuaven amb la seva particular creu.
MILLORES A LA ZONA / Fonts del districte apunten que, amb el pla Zapatero, la zona està experimentant una gran transformació. Per un costat s’estan instal·lant les escales mecàniques del carrer de José Millán González –que uniran els barris de Can Baró i el Carmel i milloraran i molt la mobilitat entre els dos barris–, i per l’altre s’està condicionant el carrer de Josep Serrano, on s’estan fent “actuacions de millora” de les voreres i el mobiliari urbà i s’està renovant l’enllumenat.
Sobre el per què hi haurà escales mecàniques a José Millán González i en canvi no al passatge del Dipòsit, des del districte afirmen que han prioritzat el lloc més habitat, on més veïns se’n podran beneficiar.
Can Baró vol més escales mecàniques als carrers
1. • Veïns del passatge del Dipòsit exigeixen ajudes a causa dels 248 esglaons existents
2. • Les escales s’estan instal·lant en altres vies adjacents del barri
HELENA LÓPEZ
BARCELONA
Baixar, encara, però pujar és horrible. Hi ha moltíssimes escales i, si vas carregada, ni t’ho explico. Fer-ho d’una tirada és gairebé impossible», es queixa la Isabel, veïna del passatge del Dipòsit, al costerut barri de Can Baró. Exactament són 248 altius esglaons. Què l’hi preguntin a Íñigo Etxarri, veí que viu davant de la Isabel i que és propietari de la caseta del número sis d’aquest passatge.
Amb quaranta i pocs anys, Íñigo pateix una lesió medul·lar que l’obliga a desplaçar-se usant crosses, i fins i tot cadira de rodes. «Puc caminar una mica amb les crosses, però a les dues illes de cases ja no puc més i he d’usar la cadira», explica. «Però el problema de les escales no és només meu»– remarca Íñigo– «en aquest carrer hi viu molta gent gran a qui li costa moltíssim esforç pujar per aquí. No entenem per què en altres llocs instal·len escales mecàniques i aquí no».
Per això, i coincidint amb les obres de remodelació de tan enfilada zona i la instal·lació de l’anhelada escala automàtica a pocs metres del seu carrer, un grup de veïns del passatge del Dipòsit han començat una campanya de recollida de firmes per demanar al districte que els instal·li una escala mecànica. A aquest objectiu també s’hi ha sumat l’associació de veïns del barri, un lloc amb unes vistes envejables de la ciutat, però amb uns problemes de mobilitat crònics.
SENSE ALTERNATIVA / «El problema és que no tenim alternativa. Hem de pujar les escales sí o sí», prossegueix la Isabel. L’Íñigo recorda que fa 12 anys, quan va arribar al barri, la situació era bastant pitjor. «Fins al 1998, al costat dret del passatge ni tan sols hi havia escales. Era un barranc. Quan les van construir els veïns ja ens vam moure perquè les fessin directament automàtiques, però no va poder ser i ens vam haver de conformar amb les d’obra», rememora l’Íñigo. Ha passat més d’una dècada i la situació segueix igual. Amb un agreujant: els veïns han vist com construïen escales mecàniques en molts altres punts de la ciutat, alguns no gaire llunyans, mentre que ells continuaven amb la seva particular creu.
MILLORES A LA ZONA / Fonts del districte apunten que, amb el pla Zapatero, la zona està experimentant una gran transformació. Per un costat s’estan instal·lant les escales mecàniques del carrer de José Millán González –que uniran els barris de Can Baró i el Carmel i milloraran i molt la mobilitat entre els dos barris–, i per l’altre s’està condicionant el carrer de Josep Serrano, on s’estan fent “actuacions de millora” de les voreres i el mobiliari urbà i s’està renovant l’enllumenat.
Sobre el per què hi haurà escales mecàniques a José Millán González i en canvi no al passatge del Dipòsit, des del districte afirmen que han prioritzat el lloc més habitat, on més veïns se’n podran beneficiar.
Comentaris