Pregó Festes de CAN BARÓ 2015 per Arnau Vilardebò

Pregó Festes de CAN BARÓ 2015   per Arnau Vilardebò
Barcelona, juny 2015


Lema:
No hi ha pitjor sord que el que creu que no li cal escoltar


Canbaroners, Canbaroneres
Canbaronins, Canbaronines

Deixem-ho en: Canbaronaires

Aix
í serveix per tothom. Cadascú amb els seus aires.

Canbaronaire
…..Al teu aire!


Abans de tot donar-vos les gràcies per haver-me convidat a fer el pregó de les Festes del nostre aquest barri. Un barri que poc a poc faig meu. Que vaig coneixent. Però que vosaltres coneixeu molt millor: el barri de Can Baró.

Oh, Can Baró
El meu barri. El meu pulmó
Jo només el canviaria per un altre Can Baró! 
Jo només el canviaria per un altre Can Baró:
aquell que d’aquí uns dies ens haurà quedat molt millor

Can Baró:
Hem guanyat…estem guanyant una partida.
Arreglant un nyap, el nyap de la pla
ça Sanllehy
Un dels errors d
’una gran parida.
Una parida que entre tots la teníem molt consentida.

A tot arreu hi ha un rovell de l’ou que marca la partida.
I quin és en aquest cas, en el nostre cas, el rovell de l’ou?        

La l
ínia 9!

Un dia arriben al país i a Barcelona promeses de diner fàcil.
De diner calent.
Diners d
’aquells que tots volem creure que sempre aniran caient.
Diners d’aquells que, ves per on,
sempre van a raure, sempre van a caure
al mon del ciment.
I perforen Barcelona
amb una màquina de mil dents

La línia 9 del metro serà una realitat.
El barri estarà com mai connectat.
En un moment i per un mòdic preu
arribarem a l’aeroport. Quina sort!    

Gairebé totes les estacions de la línia 9 queden enllestides.
Decorades com si fossin cada una d’elles el centre del món
Que dic del m
ón, de l’Univers, que dic de l’Univers, més, molt més
…
Del Vallés, que tot ve a ser el mateix. 

I aquí, a Sanlley
Una plaça, placeta, amb arbres i ombreta,
un banc de pedra, un petit estany i una font
…
Hi ha qui diu que va veure un dia
…
que el més gran dels arbres de la plaça, penjat d’una grua, es va posar a levitar.
I amb ell els arbres de l’ombra de tota la vida van marxar.
L’ombra dels arbres de tota la vida va volar.

I un pou s’empassa la plaça. La plaça es empassada per un pou.


Un pou de 26 metres d’amplada que vol dir 1, 2, 3 ,4, 5, 6 metres fins a 26 d’amplada
i 76 metres de fons,
que vol dir 1, 2, 3 ,4, 5, 6, fins a 26 i despr
ès seguir fins a 76,
es va empassar la pla
ça
Un pou s’empassa la plaça!
I mira el que s’empassa un pou de 76 x 26:

Sanllehy una plaça per passar,
passejar, xerrar.
Prendre el sol, prendre la fresca.

Algú encara recorda:


“Quan baixava amb la meva àvia a comprar un gelat
Els avis a l’ombra, en aquell banc de pedra fresca xerraven.
Xerraven del que xerraven i del que ja havien xerrat

Algú recorda amb nostàlgia
el ball del fanalet a l’embalat
Quan tothom es barrejava, diuen
Els d’un i de l’altre costat

Amb gales fins i tot d’smokin
amb Jorge Sep
úlveda
el Dúo Dinámico, Rafael i Machín.


Hi ha qui recorda:

“
Amb els dos meus nens petitons anàvem a jugar a la plaça.
Espais amb arbres.
Espais amb sorra
La canalla juga i corre”

“
Les nenes feien tombarelles per la vorera de l’estany”
No sempre acabaven mullades
encara que ara et sembli estrany    

De tant en tant alguna acabava mullada de cap a peus .
Mullada de cap a peus

Ai, quina cosa tan bona
         i no poder ensenyar-la als teus
         i haver d’amagar-la al teus
         I ni poder parlar-ne als teus.

Per
ò un pou s’empassa la plaça:

Un, dos anys
Trobes a faltar la plaça

Tres, quatre, cinc, sis anys.
La plaça és un pou.
Portem sis anys ¿Arribarem a nou?


Rodejada per un mur que anomenem de la vergonya
Diem : ja n’hi ha prou. Poca conya!
I la gent passa a l
’acció

Després de 8 assemblees veïnals,
6 manifestacions tallant el tr
ànsit,
C
assolades, botifarrades i escoles de Salsa.
El 2 de maig del 2013 l'alcalde Trias va rebre la gent del barri.
Hi van anar 23
En Trias va fer la promesa de arranjar la pla
ça.
Un any després: res!

Una nova botifarrada.
La cassolada posa el comp
às.
La salsa li posa el suc,
belluga el cos des del maluc.

Si t
’hi fiques i repiques
mentre la balles aprens un pas.
Si t
’hi fiques i repiques
mentre la balles aprens el pas.

El que és de vergonya
és haver de tallar el tràfic
per aconseguir coses
que son de dret.

I tots perdent el temps i fent-lo perdre.
Tots i totes perdent el temps. Tothom perdent el temps

És que hi una colla de galtes que miren a un altre banda amb un posat distret.

Ès clar que: tothom és, som, una mica galtes,
mirem a un altre banda amb un posat distret             

Diga-li distret o diga-li distreta
És mirar-ho tot per una escletxa massa estreta

Però han passat nou anys
I ara que torna la plaça tot son guanys

Gràcies al moviment veïnal
I amb un pressupost inicial,
de 1mil·lió sis-cents.
desprès 2mil·lions i mig.
o 1mil
·lió nou-cents, diuen, al final
(per cert, volem saber el cost real)
cau el mur, el mur de la vergonya
la plaça es recupera
Però, atenció, no deixem anar la bandera

Cal seguir prenent la cust
òdia dels nostres drets
Cal seguir picant i picant, cap endins i cap enfora

Parlem de “picar cap endins”:

Ciutat passa per civisme
per recollir la merda del teu gos
ensenyar a la teva gossa a no pixar a qualsevol lloc
per no deixar runa i mobles vells als descampats
ni al costat dels contenidors les escombraries o els teus pixats.

Parlem de “picar cap enfora”:

Entre la gent que ara fa política n’hi ha de nova
Però reconeguem-ho acaben de sortir de la cova.
S’han preparat, bregat, entrenat.
Però ara tenen un nou paper a l’auca
que nosaltres hem de seguir controlant. Picant. Picant.

Ara l’Ada Colau té la clau
cosa que a molts ens complau
Però, atenció: en torn de palau o amagat en un reclau
hi ha sempre qui prepara una contraclau.

Que al diner li atrau el sarau del frau
Que gavina i garsa saben jugar la farsa.


Hi ha qui diu que cal seguir demanant la línia 9. Cosa bona.
La línia 9 és un nyap que no s’arregla amb esparadrap.

Atenció: Si podem aconseguir el metro vol dir que tot va millor.
Si tot va millor vol dir que torna el temps propici per a la corrupció.

Corruptes que saben treure calers dels dubtes
que saben treure calers dels nostres dubtes

Seguim picant!
Si cal el barri tornarà sortir al carrer

Quin avorriment tornar a tallar carrers      
per
ò així paren l’orella.
Que entre el batibull de forces i papers
no belluguen ni parpella
Que entre el batibull de forces i diners
no belluguen peu ni parpella

No hi haurà, llei mordassa que ens impedeixi sortir a la plaça
No hi haurà  llei mordassa que ens impedeixi sortir al carrer

Però ara celebrem:
Hi ha molta gent i moltes organitzacions que estimen el barri i el fan millor.

Associacions de veïns i veïnes, de propietaris, de comerciants, de pares i mares. Associacions esportives, artístiques, teatrals…
Trons, Diables,
Fures de Can Bar
ó,
Tabalers, Grallers
que ens porten matinades, correfocs, gegants, verssots i castells de focs.
¡Pose’m ull a la gent de la Mula que està fent una feina molt xula!

I per cert, ara tenim un nou pati de jocs: l’espai Quiró.
Un espai cruïlla  entre Gràcia, La Salut, Can Baró, Guinardó,
¡Quanta O!

Son emocionants reviure aquests dies les històries de la gent que vivia fa temps a l’espai de les bateries del Turó
Entre aquelles runes hi va anar a viure molta gent.
I ara recuperem tantes hist
òries dures i boniques de tot allò
É
s un privilegi tenir testimonis tant directes del que passava dalt del Turó. Veien passar estrelles, fred, sol, calor.

Aqu
í i ara tenim reivindicacions:
Volem una escola bressol, una escola infantil i un casal de gent gran.
Però els volem públics.
Més zones d’esbarjo, zones verdes i jardins amb un bon manteniment.
Tot això i la línia 9. Posem-nos en bona solfa. Aconseguim un barri nou!

A la pedrera petita hi podria haver una pista d’skate i un zona d’esbarjo per gossos.
A la Pedrera hi podria haver un autèntic aparcament i alliberar de tants cotxes el nostres carrers tan estrets.
Per accedir al passatge del Dipòsit caldrà fer algun arranjament.
Això, tot això i la línia 9. Posem-nos en bona solfa.  Aconseguim un barri nou!

El bus 114 podria circular dissabtes i festius
Caldria renovar molt d’asfalt i de mobiliari
Reformar amb seny la plaça de la Font Castellana i la de Can Baró.
Suport educatiu i espais propis per a joves…
Tot això i la línia 9. Posem-nos en bona solfa.  Aconseguim un barri nou!

Compartim rient les nostres energies
Que amb humor i paciència
cada una de les nostres diferències
suma i no resta.
Però prou paraules i que comenci la festa.

CAN BARONAIRES  Cadascú amb els seu aires 
Canbaronaire   Cadasc
ú al seu aire .  Al teu aire!



Comentaris